Notas

(no) Solo palabras

I un dematí et lleves per un malson. I és aleshores quan te’n adones de que les coses no van bé.  Has deixat de ser tu, mires enrere i no recordes l’últim cop en el que controlaves el que passava, en el que erets amo de la teva vida. Ara, simplement, circules per ella, et deixes dur amunt i avall com una fulla que cau d’un arbre impulsada pel vent. Fa dies, setmanes, potser mesos que a la feina no fas res, ocupes una cadira i esperes que sigui l’hora de marxar. A l’autobús de tornada a casa no ets més que un maniquí ple de pensaments. Et connectes a la radio, et deixes portar fins a casa i així dia rere dia. No fas res i tens la sensació de no tenir temps per res més, que al dia li falten hores, que a la vida li falten dies.

Les coses no et van tant malament, però no ho saps veure. Tot és com un espiral fosc, no tens lloc en aquesta vida, o deixes passar-la o et destrueix, no aconsegueixes recuperar aquells temps en els que la tenies controlada, on tu duies les regnes i anaves on volies.

Però tot això sembla que no importa, per que tens que atendre les demandes dels demés, molta gent espera coses de tu i no els pots fallar, si ho fas, se’n buscaran un altre i et deixaran de banda. Sol, fred, aïllat, fora de tot.

Oh life is bigger, 
It’s bigger than you, 
And you are not me.

Y una mañana te levantas por una pesadilla. Y es entonces cuando te das cuenta de que las cosas no van bien. Has dejado de ser tú, miras atrás y no recuerdas la última vez que controlabas lo que pasaba, en la que eras dueño de tu vida. Ahora, simplemente, circulas por ella, te dejas llevar arriba y abajo como una hoja que cae de un árbol impulsada por el viento. Hace días, semanas, quizás meses que en el trabajo no haces nada, ocupas una silla y esperas que sea la hora de marchar. En el autobús de vuelta en casa no eres más que un maniquí lleno de pensamientos. Te conectas a la radio, te dejas llevar hasta casa y así día detrás día. No haces nada y tienes la sensación de no tener tiempo para nada más, que al día le faltan horas, que a la vida le faltan días.

Las cosas no te van tan mal, pero no lo sabes ver. Todo es como un espiral oscuro, no tienes lugar en esta vida, o dejas pasarla o te destruye, no consigues recuperar aquellos tiempos en los que la tenías controlada, donde tú llevabas las riendas e ibas donde querías.

Pero todo esto parece que no importa, por que tienes que atender las demandas de los demás, mucha gente espera cosas de ti y no les puedes fallar, si lo haces, se buscarán otro y te dejarán de lado. Solo, frío, aislado, fuera de todo.


Oh life is bigger, 
It’s bigger than you, 
And you are not me.

hace 6 meses